Dolça Catalunya

Mireu, ahir a la tarda estava asseguda al metro i  vaig començar a pensar (perillós en el meu cas i suposo que en el de molts) i em vaig dir

Edith, i ara que… ?

Has fet un curs amb la UOC de català i quatre amb el SOC; un de vídeo, un altre de blogs i dos de tractament d’imatge.

Estic a l’atur, estic cabrejada  i  em sento indignada. I per a postres sóc…Catalana!  Mala combinació Caram!

Com barrejar tot això?

I vaig recordar les assenyades paraules dels nostres governants. Per sortir de la crisi “cal innovar i després exportar”

Doncs cap problema home!

Això és exactament el que he fet. Ho he barrejat tot i després com no hi ha quartos per altre cosa ho he exportat a la xarxa

I aquest és el resultat.

Catalunya, dolça meva,
qui t’ha fet tan vella?
Els meus fills que no s’aixequen
Són dorments i  no  es desperten.
Més encara em queda d’esperança
de migrança mai perduda i  d’enyorança
I és que de tant en tant i  per un breu temps
els sento moure dins meu.
I és que de tant en tant i  a batzegades,
sento la remor de les seves rialles.
I sento també com camegen de vegades
fills latents dins les meves  entranyes.
I és que de tant en tant i per un instant
sento el mormoleig de les seves paraules
i no són tan dolcenques i tampoc tan callades
com els altres es pensaven.
Més sóc massa vella
i potser em confonc
i són tan sols miratges bords,
membrances velades  d’aquesta terra
que com els antics celtes
encara creuen en  llegendes.
Més encara em queda  d’esperança
I un somni mai perdut i una enyorança
I és que algun dia, un dels meus despertarà
I alçant-se ert , comprendrà.
I en mirar aquesta terra abans superba
es farà preguntes i  s’aixecarà
i alçarà el puny i camejarà
i recordarà de sobte la seva llengua
i li vindran al cap les seves maneres.
I cridarà fort per despertar els germans
i tornaran a flamejar  els falçs.
I marxaran de nou els defensors de la terra
corrent superba la sang per les venes.
I plegats s’agafaran de les mans
I de puntetes formaran rotllana
I al crit   “és l’hora de despertar catalans
portem adormits massa anys”
S’aixecaran de nou els defensors de la terra.
I tornaran els falçs a segar el blat
i es tornaran a esmolar ben bé  les eines.
I tornarem a trencar les cadenes
que ens fermaven a una altra terra.
I jo que creia que els havia perdut per sempre!
Que havien perdut la seva rauxa i el seu seny
I que sens dubte els havia guanyat el temps.
Desperteu catalans
que sembleu pedres!
Desperteu catalans
que s’acaba la treva!
I  que tremoli l’enemic
en veien la nostra ensenya.
Catalunya dolça meva
qui t’ha fet tan Bella?
Els meus fills que per fi desperten
després de molts anys de vetlla.
                                       ~ Edith ~

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s