La llengua

Quan en Guardiola va dir que “els seus jugadors parlen al camp que és on han de parlar” Vaig pensar, doncs té tota la raó! Cadascú hauria de parlar on li pertoca i no pixar fora de test com molts.
Ara bé, utilitzem tots el mateix llenguatge?

Segons l’enciclopèdia, el llenguatge és la capacitat de comunicar-se utilitzant un sistema de signes. Doncs bé una altra vegada estic totalment d’acord amb això i si em permeteu afegiré que hi ha persones més ben dotades que altres per utilitzar aquests signes. És el cas del “senyor Mourinho”, que té un màster en això

 Així mateix és cert ,que aquesta capacitat de comunicar-se ,es pot expressar de formes molt diverses. Hi ha qui les expressa artísticament a traves de la música, la dansa, el dibuix … I hi ha qui les representa a traves de la lògica les matemàtiques, etc. Però per a mi una de les funcions més importants del llenguatge és la que s’expressa a traves de la llengua

Segons l’enciclopèdia, la llengua és un sistema de comunicació (verbal o signal) propi d’una comunitat humana. Dit això, deixeu-me que us digui també que em sento molt orgullosa de pertànyer a una comunitat que empra un llengua tan bella com la nostra i encara més orgullosa perquè la nostra llengua sovint utilitza un llenguatge encara més bell que s’expressa amb elegància i orgull a traves de les manifestacions més diverses. El meu agraïment als catalans universals que a traves del seu llenguatge han donat a conèixer la nostra llengua i el nostre particular missatge a tothom.

Gracies a:

Pau Casals, Ferran Adria, Joan Manuel Serrat, Carme Ruscalleda.  Antoni Gaudí, Joan Miró, Antoni Tàpies, Miquel Barceló. Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Josep Pla, Joan Oró, Charlie Rivel, Ramon Muntaner, Ramon Llull, Josep Maria Carreras, Narcís Oller, Àngel Guimerà, Joan Maragall, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Eduard Fontseré, Narcís Monturiol, Lluís Llach, Antoni Gaudí, Salvador Dalí, Joan Miró, Pablo Picasso, Miquel Martí i Pol, Ignasi Barraquer, Joaquim Blume, Josep Trueta, Bernat Metge, Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Ignasi Barraquer, Antoni Puigvert, Santiago Rusiñol…

 I a tants i tants altres que em reafirmen en la meva idea de que mentre hi hagi aquest nivell d’excel·lència entre la nostra gent el nostre llenguatge i la nostra llengua estaran a bon resguard.

Sóc d’una terra on es parla una llengua molt vella
Dolça, gentil, orgullosa i sempre malentesa
De les seves rimes n’han sortit les paraules més belles
i dels seus renecs les més airades i també les més grolleres.
Sempre ens ha portat problemes la nostra llengua!
És massa descarada i massa superba
És una llengua “marrullera”, la punyetera!
Avui s’escapa un accent, i apa…demà un accident.
Que tindrà aquesta llengua  encesa
que es nega de per sempre a estar sotmesa?
Serà que no està fet el seu accent per a les bèsties
ni les seves paraules per a les orelles nècies.
Que tindrà aquesta llengua “barroera” 
que mai calla, i sempre xiuxiueja ?
Que aixeca pobles i  traspassa fronteres
i que alça senyeres on abans hi havien cendres.
Que tindrà la punyetera!
Que tot i haver estat empresonada
i obligada a empassar-se  renecs i  paraules
sempre s’ha negat a callar el que pensava
i sempre s’alça per a desesperació dels altres.
Quina llengua ”marrullera” es aquesta,
que ens reconeix i ens diferencia dels altres?
Que posa traves i dona empentes per aixecar-se
i que es nega davant ningú a agenollar-se.
Que tindrà aquesta llengua “marrullera”
que mai calla la punyetera!
I mira que li han barrat de vegades les portes
i l’han assocat amb tota mena de cordes
Més, és orgullosa la mossa
i no accepta  de ningú ordres.
Quina llengua més poca solta és aquesta,
que esclata, contesta i no s’amaga?
Que sentint-se gran , vol marxar de casa
perquè no l’entenen i ja n’està farta.
Que tindrà la punyetera!
Que creient-se filla borda de casa seva
i sentint-se  bastarda dins la seva pròpia terra
vol que la desterrin
i en complir la pena l’alliberin.
Quina llengua més poca solta és aquesta,
que havent estat en presència de  reines
no ha après encara bones maneres
i té les seves pròpies idees.
Que tindrà aquesta llengua Barruera
que quan més s’enfada 
més se sent agermanada
amb altres veus germanes
que parlen les seves mateixes paraules.
Quina llengua més poca solta és aquesta
que ha decidit  de totes, totes trencar la corda
i fer caure d’una puntada  l’estaca
i engegar a fer punyetes la tanca.
Jo crec que és perquè no l’entenen
I és que mai senten bé les paraules tan clares
Crec jo que farien bé en deixar-la parlar
Perquè si s’enfada…

~ Edith ~
Musica: Andersen Viana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s